Un habitatge de luxe autèntic és tota una experiència que té a veure amb el que se sent, després d’una estona a les estances i al seu exterior. Per això, sempre recomanem diverses visites abans de la compra. El luxe mai no competirà amb els patrons, l’estandarditzat ni amb acostar-se a fregar…. la dignitat d’un conjunt arquitectònic complet i pensat.

Et convidem que aprenguis a detectar si allò que et mostra el mercat dignificarà els teus moments o per contra, acabaràs cansant-te d’un patró molt elemental, que es repeteix fins a la sacietat.

1. LA CONFORTABILITAT

LUXE REAL:

Clima interior estable tot l´any. Sense punts freds, sense humitats, sense portes que vibren, sense olors tancades. Arquitectura atemporal i pensada. Que no envelleix.

ASPIRACIONAL:

Climatització per fases, no estable, mala orientació de les zones comunes i dormitoris. Multitud compartimentacions, excés de passadissos, zones molt fredes i humitats, sorolls no resolts, instal·lacions per fora, tapetes, multitud de nivells….

2. COHERÈNCIA ESTÈTICA I ÚTIL

LUXE REAL:

Les cases de luxe es dissenyen amb uns objectius molt clars: aportar felicitat i un estil de vida còmode, amb tots els recursos necessaris, a les famílies que hi viuen. En conseqüència, els elements clau són l’arquitectura i la coherència dels volums de l’edifici. No forceu la distribució. Tingueu clar què és important i què no. La entrada de llum, l’absència de massa materials diferents. No anar a la recerca de tendències i buscar una serenitat atemporal. No sobreautomatitzar una llar, ja que això resta valor a l’estètica dels acabats. Una quantitat excessiva de tecnologia també la fa més vulnerable a les apagades. Utilitzar un màxim de dos o tres materials d’alta qualitat. Tingues en compte la puresa del seu estil i la seva personalitat.

ASPIRACIONAL:

Porcellànics que imiten fustes, marbres, pedres, patrons hidràulics, lacats brillants que esgrogueeixen i es pelen.
Vinílics, estils que remeten a l’antic però fabricats de manera industrial. Plàstics, acabats fotogràfics, tot molt blanc i una mala imitació de la Casa sobre pilots de Le Corbusier. ( Villa Savoye)

3 LA DISTRIBUCIÓ DE LES ESTADES

LUXE REAL:

No es desenvolupen des del nucli, els projectes de luxe es forgen en els plànols i en les línies que divideixen zones, no habitacions. Per exemple: ZONA D’AIGUA: Banys, lavabos, cuina, saunes, bugaderia…. I CUINA EXTERIOR, ZONA D’EMMAGATZEMATGE, GARATGE, ZONES DE TEMPERATURA ESTABLE per a celler, ZONA AÏLLADA DEL SOROLL: biblioteca, cinema, o spa….. S’estructuren en un pla per zonificació i s’eviten els capricis irracionals. És a dir, els dissenys són resultats, totalment racionals.

ASPIRACIONAL:

Busca el factor «wow». Colors impossibles i pesats, decoració invasiva i abusiva, sense significat ni sentit, il·luminació blanca, freda, distribucions incoherents. Resultat: producte que resulta ser una mala inversió i un lloc que acaba cansant.

4. EL SILENCI COM A PATRIMONI

LUXE REAL:

Aïllament real. Silenci estable, intimitat sonora, calma fisiològica.

ASPIRACIONAL:

Ressons, sorolls de veïns, vibracions, qualitats pobres en tancaments i envans. Sents la fragilitat de lespai. Carreteres o autopistes a prop.

5. EL TERRITORI COM A PILAR

LUXE REAL:

És generacionalment històrica i pertany al lloc (Costa Brava). Pedra de l’Empordà, safareigs, fonts, esgrafiats, modernisme, DISPOSICIÓ DE FINCA DE CAMP, (MASIES), Viles nobles de l’antiga burgesia catalana, contenen cassetonats i elements arquitectònics típics de la zona, els seus jardins tenen un substrat de vegetació autòctona, la seva orientació és originalment audaç. La casa acull secrets i elements únics…

ASPIRACIONAL:

Podria ser a qualsevol lloc del món. No hi ha cap identitat ni cap vincle amb l’entorn. És decoradtiva i pura aparença no integrada amb el territori.

6. L’ESTÈTICA SENSE ESFORÇ

LUXE REAL:

Reposa una mica. Subtil, ben proporcionat, tranquil. EN 100 anys estarà en perfecta harmonia.

ASPIRACIONAL:

S’hi esforça massa. Demostra, exagera, copia tendències. Coqueteja amb el vull i no puc.

7. ELS DETALLS

LUXE REAL

Tancaments de precisió, domòtica discreta, so integrat, art curat, manteniment invisible. Absolutament tot ha estat guarit i pensat.

ASPIRACIONAL

Mal manteniment, tancaments que no ajusten, domòtica improvisada, acústica sense tractar, art de catàleg o fals. L’observador amb cultura viscuda i visual reconeix el nivell d’excel·lència en com es viu l’espai. Interpreta ja només des de les fotos que allò que li estan presentant pretén però no és.

8. LA PROVA DEFINITIVA:

LUXE REAL:

En entrar-hi, el cos baixa una marxa. Respires diferent. La teva ment s’ordena. Hi ha coherència.

ASPIRACIONAL:

En entrar, dius “wow”. En viure-la, dius “mmm…”, defrauda les expectatives. No és el que sembla. L?experiència no acompanya la primera impressió.

CONCLUSIÓ:

El luxe autèntic roman i millora amb el temps.
L’habitatge aspiracional imita, impressiona al principi i s’esfondra amb l’ús.

EL LUXE, ÉS PURA COHERÈNCIA.